A Brain’s Burn es poden donar moltes situacions diferents en resposta a una acció. Per poder decidir què passa a continuació de les accions dels personatges, aquest sistema fa ús de tirades de daus.
En tot el sistema només es fan servir daus de vint cares (d20) i de sis cares (d6). A continuació es defineixen els tipus de tirades que hi han i el seu dau específic.
Es poden donar casos en que el personatge, en una tirada, ja sigui per motius narratius, circumstancials o per alguna habilitat pròpia, es faci amb avantatge o amb desvantatge: si és la primera es llencen dos d20 i s’agafa el millor resultat dels dos. En canvi, si es la segona s’agafa el pitjor resultat dels dos. Tambè poden haver modificadors en les tirades, quan això passa es sumen al resultat dels daus, siguin positius o negatius.
Arrodoniments
En el joc hi hauran casos on els resultat dels daus o una estadística s’hagin d’arrodonir. A Brain’s Burn, sempre s’arrodonirà a la baixa, es a dir el nombre anterior.
Per exemple, si un enemic té resistència al dany físic i tu li fas 3 CORS de dany físic, la meitat de 3 són 1’5, per tant l’enemic rebrà 1 de dany físic. O si hem de sumar la meitat de una estadística a una tirada i aquesta és de 5, sumarem 2 enlloc de 2’5. Si per algun motiu volem arrodonir un 0’5, aquest serà 0.
Resultats
Quan un dau es llença, el valor que surt a la cara superior és el resultat de la tirada.
Èxit o Fracàs
A cada tirada es defineix un valor de dificultat que representa quant costa de fer l’acció que es pretèn fer. Si el resultat dels daus, sumat als modificadors pertinents, és inferior al valor de dificultat, és considera un fracàs. En canvi, si s’iguala o es supera, es considera un èxit, assolint l’acció que es pretèn fer.
Pífia
Si el resultat és el valor més petit del dau, es considera una pífia. No només, no s’aconsegueix l’acció que es pretenia fer, també succeeix una conseqüència negativa per a qui ha fet la tirada. Aquesta conseqüència pot ser narrativa, un estat, o qualsevol cosa que se li acudeixi al DJ.
Èxit crític
Es dona quan surt el valor més alt del dau i representa un èxit rotund en l’acció que es pretén fer. Encara que la suma total de la tirada no arribi al valor de dificultat definit, aquesta es considera superada, a més d’obtenir una conseqüència positiva sota criteri del DJ. Aquesta conseqüència pot ser narrativa, curar un estat, o qualsevol cosa que se li acudeixi al DJ.
Proves de dificultat
Són les tirades de daus que es fan quan s’ha de superar algun obstacle o impediment. Ja pot ser en sentit literal o per posar a prova alguna idea que tingui el jugador. Potser el personatge vol convèncer a una guarnició de soldats de que enlloc de fer guàrdia, el millor és començar a fer una festa. O potser per creuar una sala plena de trampes mortals. El resultat dels daus determinarà el que passi a continuació.
Les proves de dificultat sempre es faran amb un d20 i opcionalment sumant una de les estadístiques del personatge.
Es pot donar el cas que en una prova de dificultat competeixin dos o mes personatges, quan això passa, es diu que hi ha una tirada enfrontada. Tots els implicats fan la tirada, si hi ha una estadistica en joc, tots la sumen a la tirada. El que tregui el número més alt, guanya la prova, els demés la perden. Si s’iguala, cada una de les parts llença un d6 per desempatar, si empaten els d6 es repteix fins que hi hagi un guanyador. Les conseqüències de perdre poden variar en funció del valor que hagin tret els altres participants. Això queda a criteri del DJ.
Algunes habilitats imposen proves de dificultat contra altres personatges, de vegades, impliquen usuari de l’habilitat i objectiu, o entre diversos objectius, en aquests casos no es tracta d’una tirada enfrontada i cada una de les parts pot utilitzar una estadística diferent a la tirada.
Tirades d’atac
Quan un personatge vol atacar a un objectiu, no sempre encertarà, i han molts factors que poden impedir-ho: fallar a la punteria, l’objectiu està protegit o simplement molt lluny.
Per determinar si un atac encerta, es fa una tirada d’atac. Qui vol fer l’atac fa servir un d20 i li suma l’estadística amb que fa l’atac (això depèn de l’arma o habilitat que es fa servir) més els modificadors que intervinguin en la tirada.
Un cop feta la tirada i calculat el número resultant es compara amb la CA de l’objectiu (o objectius). Si es supera, l’atac encerta. Si s’iguala, cada una de les parts llença un d6, si qui fa l’atac guanya, encerta, si empaten els d6 es repeteix fins que hi hagi un guanyador.